miércoles, 1 de abril de 2009
lunes, 30 de marzo de 2009
Monólogo de teatro Sordo
lunes, 16 de marzo de 2009
jueves, 12 de marzo de 2009
Teatro y Asociaciones de Sordos
El teatro en Cataluña está muy desarrollado en principalmente la Asociación de Sordos Cerecusor de la que voy a poner una breve historia, así como algunas fotos de carteles de teatro en general
El Centre Recreatiu Cultural de Sords, conegut actualment com a CERECUSOR, va ésser fundat l’any 1941 pel Sr. Pedro Segimón: Fundador i President. El nom amb el que va aparèixer l’Entitat va ser “Acción Católica Nacional de Sordomudos”, Entitat sense ànim de lucre dedicada plenament a la promoció i a la integració social de les Persones Sordes, Hipoacúsiques i Sordcegues
Aquest any 2009 l’Entitat celebrarà el 68è aniversari amb la col·laboració i dedicació de totes les persones sòcies que durant aquests anys han lluitat en defensa i representació del col·lectiu de Persones Sordes de tot Catalunya. Esperem que la celebració del 68è Aniversari de l’Associació, sigui per a tots i per totes, un motiu d’orgull i satisfacció i una mostra de la consolidació de l’Entitat i del treball realitzat dirigit a les Persones Sordes.
Aprofito aquesta oportunitat per animar a totes aquelles persones que vulguin continuar o iniciar un treball a favor de les Persones Sordes a que ens unim ara, par tal d’aconseguir els nostres objectius.
Els següents:
* Millorar la qualitat de vida de les Persones Sordes, Hipoacúsiques i Sordcegues i defensar els seus drets en general, procurant una total integració i participació a la societat.
* Lluitar per la completa eliminació de les barreres de comunicació.
* Assumir la defensa i la representació d’aquells sectors que presenten una realitat específica dins de la Comunitat Sorda per motius de gènere, edat, discapacitat, orientació sexual, ètnia, etc. i totes aquelles persones amb dificultats per motius d’aïllament rural, desplaçaments migratoris o altres causes que la societat generi.
* Fomentar la promoció social, individual i col·lectiva dels i de les nostres socis i sòcies promovent l’organització de cursos de diversa índole.
* Recolzar les actuacions que es duguin a terme des de diferents Federacions per tal d’aconseguir el reconeixement legal de les Persones Sordes.
* Promoure l’accés a la formació i al treball de les Persones Sordes en igualtat d’oportunitats amb la resta de la ciutadania.
viernes, 23 de enero de 2009
Fotos de Isabel Serra
Era el día de la inaguración de la obra de teatro "Hijos de un Dios Menor" y estaban entre otros Felipe González y Alfonso Guerra...Fué un rotundo éxito
Poster de Barcelona, hicimos la obra en Barcelona con un nuevo Director el Sr. Ricard Salvat que me apoyó mucho, lo mismo que el actor Joan Pera y el Sr.Jordi Morraja que es amigo de mi hermano. La obra se hizo en el teatro Ars de Barcelona en 1984. La obra también se hizo en Valencia y Alicante y en el año 1982 Isabel Serra obtuvo el premio especial de actriz del año junto con Adolfo Marsillach y Ana Belén
Esta es una foto después de la inaguración de “Fills D’un Deu Menor” en catalán y el Presidente de la Diputación de Barcelona y el Director de la obra bajaron al camerino a felicitarme.
Aquí está las fotos del Premio a Mejor Actriz
jueves, 22 de enero de 2009
miércoles, 21 de enero de 2009
Biografía de Isabel Serra
EN EL AÑO 1953,YO TENIA 3 AÑITOS MIS PADRES ME PUSIERON EN UN COLEGIO MUNICIPAL DE SORDOMUDOS.PORQUE ME QUEDÉ SIN PROFESOR, ERA MUY BUENO Y ERA EL MEJOR LOGOPEDA DE BARCELONA SE LLAMABA SR. JOSE GUIXA .
CUANDO ESTABA AQUI ENSEÑABA A MI HERMANO QUE TAMBIEN ES SORDO COMO YO!! ÉL ES MAS MAYOR,YA EMPEZABA A VOCALIZAR BIEN CON SUS OJITOS BIEN ABIERTOS Y ATENTOS EN LAS CLASES PARTICULARES Y YO ERA DEMASIADO PEQUEÑA.. EL SE FUE A COLOMBIA (SIN EXPLICARNOS SUS MOTIVOS) ¿?.ENTONCES ME QUEDABA SIN PROFESOR!!
MIS PADRES ESTABAN DESESPERADOS Y PENSANDO QUE A MI HERMANO LE IRIA BIEN LO PUSIERON A UN COLEGIO ERA DE LO MEJOR DE BARCELONA AUNQUE COSTARA DINERO, ESTUVO CON NIÑOS NORMALES Y YO A LAS MONJAS NORMAL, CERCA DE MI CASA,SE DIERON CUENTA QUE YO NO ESTABA BIEN Y NO COMUNICABA…CON LAS DEMAS NIÑAS,AL FIN ME PUSIERON AL COLEGIO DE SORDOMUDOS MIENTRAS TANTO ESPERANDO QUE VUELVA ESTE PROFESOR TAN BUENO! ESTUVIMOS ESPERANDO MUCHO TIEMPO..SE QUEDÓ MUCHOS AÑOS EN COLOMBIA HASTA QUE YO CUMPLÍ 16 AÑOS! EL PROFESOR VOLVIÓ A ESPAÑA DESDE ENTONCES EMPECÉ A RECUPERARME TODO A APRENDER A HABLAR Y OIR MI VOZ CON EL AUDIFONO PARA EQUILIBRAR LA VOZ …ME LLENO DE ALEGRIA MUCHISIMO PQ.DESDE PEQUEÑA NO ME ATREVIA HABLAR SABIA QUE MI VOZ ERA INCOMPRENSIBLE Y DIFERENTE DEL MUNDO.LA GENTE ME MIRABA COMO UN BICHO RARO!!...
AL AÑO SIGUIENTE EMPECÉ A TRABAJAR Y ESTUDIANDO FP1 Y FP2 TAMBIEN ESTUDIABA AL “INEF” PARA OBTENER TITULO DE PROFESORA DE GIMNASIA CON ESTOS ESTUDIOS ME PASABA FATAL Y ME SENTÍA MARGINADA… NO TENIA INTERPRETE!!
EL AÑO 1973 EMPECÉ A TRABAJAR EN LA DIPUTACION DE BARCELONA, ANTES TRABAJÉ EN AUTOPISTAS.S.A ¡UF! TRABAJABAMOS MUCHO, MUCHAS HORAS CON URGENCIA PARA PREPARAR LAS INAGURACIONES DE LAS AUTOPISTAS.
EL AÑO 1980 ME FUI UN MES DE VACACIONES A VENEZUELA, DESDE ENTONCES CAMBIÉ DE MI MANERA DE VIVIR, CON MAS INDEPENDENCIA.
EL AÑO 1981 ME DEDIQUÉ .. A TRABAJAR UNA TEMPORADA EN TEATRO CON PILAR MIRO. ME HIZO PRUEBAS Y ME APROBARON ENSEGUIDA COMO UNA ACTRIZ PROTAGONISTA PARA LA OBRA DE “HIJOS DE UN DIOS MENOR” ME LO PASABA MUY BIEN VIVIA EN UN APARTAMENTO EN MADRID ¡! ERA LA MEJOR EXPERIENCIA,LA MEJOR DE MI VIDA CON MUY BUENAS VIVENCIAS! SEGUÍ TRABAJANDO Y PRORROGANDO LA EXCEDENCIA GRACIAS AL PRESIDENTE DE LA DIPUTACION SR.F.MARTÍ I JUSMET Y LUEGO EL SR. ANTONI DALMAU PARA QUE YO SIGUIERA TRABAJANDO TAMBIEN EN BARCELONA, SOBRE ESTA OBRA EN CATALAN!! AQUÍ EMPECÉ A VIVIR SOLA .
AHORA SIGO TRABAJANDO EN LA DIPUTACION, SALGO CON AMIGOS SORDOS Y TAMBIEN ALGUNOS OYENTES “ELEGIDOS”…MI HERMANO CASI TODA LA VIDA CON AMIGOS OYENTES ..AHORA EMPIEZA A SALIR TAMBIEN CON AMIGOS SORDOS Y APRENDE HABLAR LENGUAJE SIGNOS “LSC” POCO A POCO, ESTOY MUY CONTENTA CON EL AUNQUE SEA UN POCO TARDE!!
NOTA :
ATENCION AL SR.JOSEP BUSCATÓ
LE ESTOY MUY AGRADECIDA A JOSEP BUSCATÓ POR RECUPERAR EL BUEN RECUERDO Y EL ÉXITO DE LA OBRA DE TEATRO DE “ HIJOS DE UN DIOS MENOR!! ME LLENA LA VIDA DESPUES DE TANTOS AÑOS( CASI 28 !!) OS RECOMIENDO QUE VOSOTROS SIGAIS LUCHANDO Y LEVANTANDO LA BARRERA CERRADA!! ANIMAOS!! :-))
martes, 20 de enero de 2009
Vídeo de la obra "Hijos de un Dios Menor"
jueves, 1 de enero de 2009
Opinión final
Quiero dar las gracias a Isabel y estoy seguro de que nuestra amistad habrá salido reforzada con este trabajo de campo de la UB...